Loading...

Follow mediterránea de agroquímicos on Feedspot

Continue with Google
Continue with Facebook
Or

Valid


L’agricultura del futur ja és ací. Superposant-se a l’agricultura de precisió, la IA (intel·ligència artificial) i la robòtica estan donant passes de gegant i és imminent la incorporació a l’agricultura.

Com tants canvis tecnològics al llarg de la història, no es pot ignorar, i bé per a fer-ne us, o bé per modular-ne el refús, com més aviat el pagès hi reflexioni, millor serà l’adaptació, i menys danys col·laterals causarà. Donem una ullada a les noves tecnologies:

Agricultura de precisió. Com indica el seu nom, és una agricultura altament tecnificada en la que s’adapta el treballa del sòl i els conreus segons les característiques variables del mateix determinades amb moltes variables. Cal una monitorització freqüent del conreu, per exemple amb mesuradors fixes o amb drons. Un exemple exitós d’agricultura de precisió és l’aplicació del terroir digital a la viticultura xilena. Podem emprar dos articles per introduir-nos en aquesta manera de treballar:

http://biblioteca.inia.cl/medios/quilamapu/boletines/NR39128.pdf

http://www.redagricola.com/cl/gracias-investigacion-desarrollo-equipos-renovando-impulso-viticultura-precision/?utm_source=Newsletter+51+%2814+feb%29&utm_campaign=Newsletter_51_14feb&utm_medium=email

Teledetecció i drons. Evolucionats en paral·lel a l’agricultura de precisió, s’han incorporat a l’arsenal d’eines d’aquesta. En aquest blog ja s’ha escrit articles sobre els drons i la teledetecció, com ara:

Detección de malas hierbas en fase temprana usando drones

Noves tecnologies agrícoles: Diagnòstic per la imatge

Intel·ligència artificial. És un camp a les beceroles que pot facilitar molt la feina al pagès, però també enviar-lo a l’atur. Avui en dia ja es poden trobar rudiments d’IA aplicada, com s’explica en aquesta entrada del blog:

Mapeamento digital de solos por redes neurais artificiais

Tot i que encara no es poden considerar IA, hi ha aplicacions per al pagès mitjançant la tecnologia mòbil. Per exemple

http://www.bejo.com/magazine/cropalyser

https://plantix.net/

http://yara.com/media/apps/imageit/

entre altres. Són imprecises atès que els telèfons mòbils no són eines de teledetecció multiespectral, però poden ser la base per a un desenvolupament posterior que les permeti ser emprades pes robots autònoms connectats a una base de dades.

Robots. També s’ha parlat de robots agrícoles, però atès que és el camp on s’està avançant més ràpidament permeteu actualitzar la situació. Hi ha un munt de prototips autònoms amb funcions diverses, des de desherbar, a sembrar, i fins i tot collir. Són màquines versàtils però limitades a unes condicions específiques (collites, terrenys, etc.), on l’arribada de la IA permetrà un criteri més ampli que les farà molt més autònomes. Podem escollir alguns prototips quasi en fase comercial o ja en ella:

RIPPA Demonstrating Autonomous Crop Interaction - YouTube

Interview of a farmer using the hoeing robot Oz - YouTube

a més gran escala

Swarm Farm Demonstration 1 - YouTube

i encara a més gran escala

The CNH Industrial Autonomous Tractor Concept (Full Version) - YouTube

També hi ha una cursa per aconseguir un robot per collir fruita, quelcom molt costós en mà d’obra. Un dels prototips més avançats és:

Automatic fruit picker demonstration by FF Robotics : IFTA 2017 - YouTube

I com no podia ser d’una altra manera, s’esta assajant en nombrosos països robots per feines dins d’hivernacles, com un pas més per aconseguir un sistema autònom de producció:

Insect Control Robot for Controlled Agriculture_KSF - YouTube

El futur truca a la porta !

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

Del artículo “Influencia de los reguladores de crecimiento sobre la calidad de fibra de algodón en surcos estrechos“, de Paz Jorge, Bela Diego, Fleitas Hugo, Montenegro Alex., publicado por el INTA.

En algodón, la utilización de los reguladores de crecimiento es muy importante para evitar un crecimiento excesivo del cultivo, que no dificulte la cosecha mecánica. Existe un extenso conocimiento sobre los efectos de los reguladores de crecimiento como el cloruro de Mepiquat y de Clorocolina en algodón en siembra convencional a un metro, pero es un poco “confuso” en surcos estrechos.

Por otro lado, en Argentina el sistema de surcos estrechos se ha vuelto muy popular en los últimos años, alcanzando el 90% de la superficie del área de siembra. Este concepto tiene como ventajas la inducción de precocidad, apertura de capullos más temprano, y la reducción del ciclo del cultivo, sin afectar la producción y calidad de la fibra.

En este tipo de sistema de siembra las plantas deben reunir una serie de características, tener una altura de 80 cm a cosecha, 5-7 cápsulas/planta en primera posición sobre el tallo principal, ramas laterales cortas, sin rebrotes para lograr una recolección eficiente.

Esta arquitectura del cultivo se logra con un manejo estratégico de la aplicación de reguladores de crecimiento como el Cloruro de Mepiquat y Cloruro de Clorocolina, en dosis bajas fraccionadas desde la aparición de los primeros pimpollos, además del acercamiento de los surcos y el aumento de densidad de las plantas. Pero se dispone de muy poca información sobre el efecto del cloruro de Mepiquat y de Clorocolina sobre la calidad de fibra de algodón sembrado en surcos estrechos en regiones de secano.

El estudio indica que los reguladores de crecimiento en surcos estrechos no mejoraron consistentemente los parámetros de calidad de la fibra. Además tampoco produjeron una respuesta diferencial que sea constante según la variedad y no existiendo diferencias entre ambos.

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

De l’article “Genetically engineered microbes make their own fertilizer, could feed the world’s poorest“, d’en Robert F. Service, publicat a Science, i l’article «Harvard’s Bionic Leaf Could Feed the World», publicat a The Harvard Gazette.

Mitjançant el procés químic Haber-Bosch, desenvolupat per dos químics alemanys a principis del segle XX, s’aconsegueix convertir el nitrogen atmosfèric en amoníac. És un mètode que consumeix molta energia (energies fòssils).

Recentment, el doctor Kelsey Sakimoto, del Centre de Medi Ambient de la Universitat de Harvard, juntament amb el químic Daniel Nocera i la biòloga Pamela Silver han desenvolupat un procés bioquímic afegit a la “fulla biònica” d’aquests dos investigadors, que pot donar lloc a una gran millora agrícola, fins i tot pels agricultors de subsistència lluny de les xarxes de distribució de fertilitzants químics.

La fulla artificial de Nocera divideix eficientment l’aigua en hidrogen i gasos d’oxigen mitjançant l’aparellament del silici -el material emprat als panells solars- amb recobriments de catalitzadors. El gas d’hidrogen pot emmagatzemar-se al lloc i utilitzar-lo per conduir cèl·lules de combustible, oferint una forma d’emmagatzemar i utilitzar el poder que prové del sol.

Bionic Leaf Turns Sunlight Into Liquid Fuel - YouTube

Ara bé, la investigació d’en Sakimoto, realitzada amb en Nocera, na Silver, la doctora postdoctoral Chong Liu, i l’estudiant de doctorat Brendan Colon, ha incorporat la presència d’un bacteri del sòl, el Xanthobacter autotrophicus, que consumeix l’hidrògen generat per la fulla biònica i prenent el nitrogen de l’atmosfera per produir amoníac i fòsfor que poden ser emprats com a fertilitzants.

Nocera lab, Harvard University

Hi ha dues maneres d’aplicar el nou sistema. El primer és permetre que els bacteris s’alimentin i es reprodueixin, el que condueix a un líquid groguenc carregat de bacteris que es pot polvoritzar en camps. En els experiments d’efecte hivernacle a l’Arnold Arboretum, els raves cultivats amb residus fertilitzants del X. autotrophicus van acabar duplicant la grandària del control de raves conreats sense adobs addicionals.

L’altre mètode és afegir un compost que provoca que el bacteri segregui amoníac directament, que després es pot emprar d’una manera similar als fertilitzants químics tradicionals.

En Sakimoto, que gaudeix d’una beca de Ziff Environmental, explora ara com fer que el sistema sigui més robust en condicions reals, i saber com l’ús de les aigües residuals i d’altres fonts d’aigua naturals en el biorreactor el pot afectar.

La tecnologia de la fulla biònica és molt prometedora, i de fet, una línia d’investigació prèvia a extreure Nitrogen de l’aire, empra bacteris genèticament manipulats que a partir de l’hidrògen, sintetitzen combustibles líquids com l’isobutanol. Per a aquesta finalitat l’equip d’en Nocera ha emprat una soca modificada de Ralstonia eutropha per alimentar-se de l’H2 i el diòxid de carboni (CO2) de l’aire i combinar-les per fabricar hidrocarburs.

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

From the report «Invasive species and climate change: a perfect storm», by Julien Godwin, published by CABI, the «Invasive species — the hidden threat to sustainable development», by Roger Day, published by Devex , with CABI sponsoring, and «El vector del Huanglonbing es troba ja present en zones citrícoles pròximes a Lisboa, a 190 km de les de Huelva», publicat a Camp Valencià.

Climate change facilitates the spread and establishment of many alien species and creates new opportunities for them to become invasive. Climate change also reduces the resilience of habitats to biological invasions However, the inverse is also true: invasive species reduce the resilience of natural habitats, agricultural systems and urban areas to climate change.

These pests’ negative impacts can be increased by climatic changes. More frequent occurrences of hurricanes, floods and droughts can transport species to new areas and decrease the resistance of habitats to invasions.

The reality is that millions of the world’s most vulnerable people face problems with invasive weeds, insects, plant diseases, and animals, which are out of control and have major economic, social, and environmental impact. The global cost of the world’s 1.2 million invasive species is estimated at $1.4 trillion per year — close to 5 percent of global gross domestic product. In East Africa, five major invasive species alone cause $1 billion in economic losses to smallholder farmers each year.

These staggering losses are mostly due to reduced agricultural productivity — i.e. higher management costs to control outbreaks and lower yields due to crop losses. Due to their higher reliance on the agricultural sector, this naturally affects the economic performance of low- and middle-income countries disproportionately.

Yield losses to invasive species such as Tuta absoluta, fall armyworm or parthenium have been known to reduce crop yields by over 90 percent, with devastating results for smallholder farmers who rely on their farms for income.

Invasive species are a major threat to global food security, and disproportionately affect low- to middle-income countries which lack the capacity to prevent and manage biological invasions. In order to address these global, regional and national issues, a number of actions are required:

National and regional capacity should be increased, in order for countries to be able to directly manage invasive species through scaled-up best practice solutions.

Climate change policies should ensure that measures to address climate change do not increase the threat of invasive species. For example, native tree species could be used for carbon sequestration or erosion control rather than introducing species, such as Acacia or Eucalyptus, outside their native range.

Climate change considerations should also be explicitly incorporated into invasive species risk assessments, to help identify those species that could become a threat in the future.

Ecosystems need to be prioritised according to their vulnerability to climate change, making it possible to establish measures that will prevent invasive species introductions. For example, establishing effective biosecurity measures to manage priority pathways of introduction, supported by early warning and rapid eradication to tackle species before they become invasive.

Finally, species also need to be prioritised and managed according to the likelihood they become a global invasive threat due to climate change.

Trioza erytreae

But still there is another danger from invasive species, that are the propagation of diseases, as happens with the Trioza erytreae and the Huanglongbing (HLB), for example.

A clear example of the impact of the invasive species can be seen in the report «Triple attack on bananas could devastate $35bn global industry», by Marin Hirschfeld , published by the CABI.

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

De l’article «Una «bala de plata»? Expansió i interrogants del reg per degoteig», de Carles Sanchis Ibor, Mar Ortega Reig, i Marta Garcia Mollà, publicat a la revista Mètode de la Universitat de València.

Probablement els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implicacions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys. Centenars de milers de camps que durant segles s’han inundat per regar a manta o a través dels cavallons, reben ara l’aigua de conduccions de pressió. Només en països tan vastos com l’Índia i la Xina hi ha una superfície major que la que avui existeix a Espanya en reg localitzat.

La major part dels agricultors, tant o més que l’estalvi del recurs, van valorar altres avantatges que la incorporació de les xarxes de pressurització podia reportar. Si hi ha un aspecte que suscita un alt grau de consens entre els llauradors és el confort i la millora de la qualitat de vida que aporta la instal·lació del reg pressuritzat. La possibilitat d’adoptar sistemes de reg a demanda, la introducció de la fertirrigació centralitzada, i la reducció de les tasques de preparació de la terra per al reg, generen una notable reducció de les hores de treball, que redunda positivament en els costos d’explotació i permet una millor compatibilitat amb la vida privada i amb altres activitats laborals.

Això no obstant, no faltaren veus que en dates molt primerenques denunciaren que, en molts llocs, s’estava instal·lant el degoteig per inèrcia i sense atendre els requeriments tècnics necessaris, com va alertar Teodoro Montalvo en el Llibre blanc de l’aigua en la Comunitat Valenciana en 1985.

Diverses investigacions científiques començaren a posar en dubte l’eficiència d’aquestes tecnologies de reg. No qüestionaven l’èxit d’aquestes tecnologies a escala de parcel·la, però matisaven amb dades fefaents els estalvis en algunes comunitats de regants i sobretot, els efectes a escala de conca. S’havia enfocat l’anàlisi del reg per degoteig sense analitzar les repercussions que la nova tecnologia tenia més enllà de la parcel·la, sobre la resta del sistema hídric.

La major part de l’estalvi s’aconseguia perquè el reg per degoteig redueix dràsticament les percolacions a l’aqüífer i elimina completament la correntia superficial del reg tradicional, la part no evaporada de la qual freqüentment abastia camps i ecosistemes adjacents. En definitiva, els estalvis es produïen en bona mesura sobre recursos que realment no es perdien, sinó que eren aprofitats per altres usos del sistema hídric. Podria donar-se el cas que, a escala de conca, finalment la modernització comportara la demanda de més recursos en lloc de l’estalvi. Aquest fet rep el nom d’efecte rebot i és una manifestació de la cèlebre paradoxa de Jevons, desenvolupada per l’economista britànic al segle XIX quan va descobrir que la millora en l’eficiència d’ús del carbó incrementava la demanda energètica de la indústria.

En molts llocs del món, durant els primers anys del segle XXI, va detectar-se aquest efecte inesperat. Es va observar un augment de l’ús de l’aigua a escala de conca en espais on s’havia introduït el reg pressuritzat, no sols per la raó indicada, sinó també per altres pràctiques que blocaven el seu potencial d’estalvi. Una de les errades més comunes era destinar els recursos «alliberats» per la nova tècnica a l’ampliació dels regadius existents o a la creació de nous, la qual cosa acabava redundant en un repunt de la demanda total del sistema. En altres casos, els llauradors aprofitaven la disponibilitat generada per l’estalvi per a adoptar patrons de cultiu més intensius o més demandants d’aigua, amb la qual cosa reduïen l’estalvi a zero o fins i tot incrementaven lleument la demanda. De vegades fins i tot es generaven noves demandes ambientals per reparar l’impacte que el canvi tecnològic tenia sobre els ecosistemes adjacents –singularment els aiguamolls–, privats de l’arribada dels sobrants de reg que tradicionalment els alimentaven, encara que fóra de manera parcial. No faltaven tampoc els casos en què, per falta de formació dels agricultors, aquests aplicaven per degoteig els mateixos volums que empraven en el reg a manta; ni tampoc instal·lacions que per errades constructives o de disseny no servien adequadament a la finalitat per a la qual foren projectades.

Es fa necessari dissenyar una estratègia de modernització de segona generació, destinada a corregir els defectes i impactes negatius d’aquesta primera onada transformadora, i a maximitzar el potencial que presenta aquesta tecnologia, en coherència amb les estratègies de mitigació i adaptació als escenaris de canvi climàtic.

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

Del artículo «La raíz es el cerebro de la planta. Manejos y productos para potenciar el desarrollo radicular», publicado en la revista Red Agrícola.

Pese a ser un componente clave para el rendimiento y la calidad de las cosechas, muchas veces no se presta a las raíces la debida atención, manejo y cuidado.

Trabajo final del curso “Ciencias del Suelo” de la Universidad de Antioquia, (Medellín-Colombia), Semestre 2013-2. Realizado por Laura Torres y Evelyn Figueroa R, Estudiantes de Ingeniería Ambiental, 7° Semestre

Las raíces cumplen un evidente rol como ancla y soporte mecánico del desarrollo aéreo y además la función crítica de absorber agua y nutrientes. Pero así mismo son relevantes como órganos de acumulación de nutrientes de reserva, que permitirán a las perennes brotar a la siguiente temporada, y suplir carencias en situaciones de estrés, como es, por ejemplo, producir una gran cantidad de fruta. Pero eso no es todo, ya que sus ápices también producen fitohormonas. Si se dispone de un buen sistema de raíces, este enviará señales de tipo hormonal que potenciarán el desarrollo de brotes y frutos.

En el caso de las hortalizas se reconoce una relación directa entre la masa radicular y el desarrollo de la parte aérea ya que se ha observado que a mayor masa radicular mayor el grosor del tallo y más capacidad de traslocación, por lo que aumenta el área de las hojas, lo que favorece la fotosíntesis y aumenta el calibre de los frutos. Esa relación directa entre sistema radicular y expresión vegetativa provoca una mayor absorción de agua y nutrientes e incrementa el suplemento hormonal desde la raíz a la parte aérea, lo que favorece el desarrollo foliar y consecuentemente la cantidad de fotoasimilados.

Para lograr una generación constante de raíces nuevas o tasa positiva entre natalidad y mortalidad radicular, es necesario manejar el suelo como un sustrato favorable y equilibrado. Se debe manejar la física, química y biología del suelo para evitar la compactación y aportar materia orgánica de calidad (ej. ácidos húmicos y fúlvicos), así como proteger la superficie del suelo (mulch) y procurar una nutrición equilibrada (riego y fertilización).

La materia orgánica de calidad mejora la estructura del suelo al formar enlaces con las superficies reactivas de las partículas minerales, uniéndolas y formando agregados más estables frente al agua. Pero además la materia orgánica mejora las propiedades biológicas al aumentar los niveles de bacterias, hongos, nemátodos depredadores, etc., los que así mismo incrementan la eficacia del control biológico de las plagas del suelo.

Más allá de su expresión genética determinada, el desarrollo de los sistemas radiculares está condicionado fundamentalmente por cuatro factores: temperatura, humedad, aireación y resistencia mecánica del suelo. A estos cuatro factores principales se debe añadir las variables biológicas, fitosanitarias en el caso de plagas y enfermedades, pero también la actividad de los microorganismo del suelo. Estos últimos cobran cada vez mayor importancia agronómica y están concentrando gran cantidad de investigación por su enorme potencial como herramientas de alta tecnología para impulsar el desarrollo sustentable de las raíces de los cultivos. Entre los microorganismos benéficos del suelo, en algunos casos catalogados como biofertilizantes, se puede mencionar Trichoderma, micorrizas, Rhizobium, Azopirillum, actinobacterias (o Actinomycetes), Bacillus, rizobacterias (ej. Azospirillum y Bradyrhizobium).

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

Du le report “Alternatives au désherbage chimique sous le rang: désherbage mécanique“, du le Institut Français de la Vigne et du Vin.

Le désherbage des vignes a plusieurs objectifs : limiter la concurrence par rapport aux ressources hydriques et azotées, maintenir un état sanitaire correct en évitant que les herbes ne montent au cœur des souches, et de surcroît contribue à l’aspect esthétique des vignes, vecteur d’image pour le vin.

L’utilisation des herbicides permet une très bonne maîtrise de la flore adventice du vignoble dans la majorité des cas. De plus, leur emploi est relativement simple et rapide. Cependant, la découverte de nombreuses molécules herbicides parmi les produits phytopharmaceutiques détectés dans les points de captage destinés à l’eau potable est à l’origine d’une forte pression sociale et politique pour la réduction, voire la suppression de l’usage des dites molécules.

La préservation de la qualité de notre ressource en eau potable est l’enjeu principal de la recherche de solutions alternatives. Les alternatives au désherbage chimique sont multiples : désherbage thermique, désherbage mécanique, enherbement. Cependant, la pression réglementaire visant à réduire l’utilisation des produits phytopharmaceutiques est très forte et va contraindre la profession viticole à s’approprier progressivement ces alternatives, en passant certainement par une phase de coexistence et de combinaison avec les solutions chimiques.

On distingue le travail de l’inter-rang du travail de celui de la ligne des souches. La recherche d’alternatives pour l’entretien de l’inter-rang est plus simple: le travail du sol est possible dans beaucoup de situations, de même que l’enherbement. De ce fait, la situation la plus courante aujourd’hui est de n’avoir recours aux herbicides que pour la ligne des souches, soit selon le vignoble concerné, encore 30 à 50 % de la surface. Cette zone sous les souches est plus délicate à travailler, car il faut éviter les ceps et cela réduit fortement la vitesse d’avancement. Les constructeurs de matériels viticoles ont bien pris en compte cette nouvelle demande et proposent aujourd’hui un panel d’outils pour répondre à cette problématique de désherbage alternatif.

L’enjeu des expérimentations mises en place par l’IFV était de cerner les capacités et les limites de ces outils, afin d’en définir les conditions optimales d’utilisation.

Les alternatives au désherbage chimique sous le rang souffrent encore d’un manque de compétitivité. Elles sont globalement plus chères et plus délicates à mettre en œuvre.

Les constructeurs de matériels d’entretien du sol y voient bien sûr une formidable opportunité de développement. L’offre de matériels doit être variée, car la solution universelle n’existe pas. Il faut s’adapter aux conditions de production de l’exploitation.

Une autre révolution va également être nécessaire. Elle se situe au niveau du seuil de tolérance par rapport aux adventices. Il est acquis qu’il sera très difficile, dans des conditions économiques acceptables, de retrouver avec le désherbage mécanique ou thermique le niveau de propreté des parcelles qu’il était possible d’obtenir avec les stratégies de désherbage chimique. Il faudra donc raisonner le désherbage autrement et accepter un peu plus l’herbe dans les parcelles aux périodes où elle est la moins gênante pour la vigne.

L’herbe pourrait d’ailleurs représenter dans le futur une alternative crédible au désherbage chimique, y compris sous le rang, grâce aux efforts conjugués de la recherche et des sélectionneurs. En effet, en choisissant d’implanter sous le rang des espèces peu gênantes pour la vigne, assez rases et suffisamment couvrantes pour empêcher le développement des plantes indésirables, l’entretien sous le rang ne serait plus un problème…

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

Do artigo “Mapeamento digital de solos por redes neurais artificiais com base na relação solo-paisagem“, de Gustavo Pais de Arruda, José Alexandre M. Demattê y César da Silva Chagas, publicado na Revista Brasileira de Ciência do Solo.

O conhecimento sobre as propriedades e os atributos dos solos é de extrema importância para a adoção de práticas adequadas de manejo. Com o avanço tecnológico, algumas alternativas têm sido aplicadas para geração de dados que minimizem problemas de incompatibilidade entre a informação do solo e o manejo adotado. Tais alternativas são com base em Sistema de Informação Geográfica (SIG) e técnicas de sensoriamento remoto, aliadas ao uso de algoritmos matemáticos que estabelecem relações entre os fatores de formação do solo e a sua ocorrência na paisagem (Mapeamento Digital de Solos o MDS).

Um importante propósito do MDS é auxiliar o mapeamento convencional, reduzindo os recursos humanos, materiais para trabalhos de campo e, consequentemente, gastos e tempo necessários para a elaboração dos mapas de solos. Uma importante técnica empregada para obter mapas de solos digitais é a abordagem por Redes Neurais Artificiais (RNA). Essas redes realizam processamento de dados de maneira semelhante aos neurônios do cérebro humano, permitindo o estabelecimento de relações matemáticas entre covariáveis ambientais e classes de solos.

Técnicas de mapeamento digital podem contribuir para agilizar a realização de levantamentos pedológicos detalhados. Objetivou-se com este trabalho obter um mapa digital de solos (MDS) com uso de redes neurais artificiais (RNA), utilizando correlações entre unidades de mapeamento (UM) e covariáveis ambientais.

A área utilizada compreendeu aproximadamente 12.000 ha localizados no município de Barra Bonita, SP. A partir do resultado de uma análise de agrupamento das covariáveis ambientais, foram escolhidas cinco áreas de referência para realizar o mapeamento convencional. As UM identificadas subsidiaram a aplicação da técnica de RNA.

Utilizaram-se o simulador de redes neurais JavaNNS e o algoritmo de aprendizado backpropagation.

Pontos de referência foram coletados para avaliar o desempenho do mapa digital produzido. A posição na paisagem e o material de origem subjacente foram determinantes para o reconhecimento dos delineamentos das UM.

Houve boa concordância entre as UM delineadas pelo MDS e pelo método convencional. A comparação entre os pontos de referência e o mapa de solos digital evidenciou exatidão de 72 %. O uso da abordagem MDS utilizada pode contribuir para diminuir a falta de informações semidetalhadas de solos em locais ainda não mapeados, tomando-se como base informações pedológicas obtidas de áreas de referência adjacentes.

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

De l’estudi «Landscape predictors of pathogen prevalence and range contractions in US bumblebees» de Scott H. McArt, Christine Urbanowicz, Shaun McCoshum, Rebecca E. Irwin, Lynn S. Adler, publicat Per la Royal Society, l’estudi “Crop Pollination Exposes Honey Bees to Pesticides Which Alters Their Susceptibility to the Gut Pathogen Nosema ceranae“, de Jeffery S. Pettis, Elinor M. Lichtenberg, Michael Andree, Jennie Stitzinger, Robyn Rose, i Dennis vanEngelsdorp, publicat per Plos, i l’article «Alarming link between fungicides and bee declines revealed», del Damian Carrington, publicat al The Guardian.

La caiguda generalitzada de les abelles i altres pol·linitzadors (fins a la meitat de la pol·linització és realitzada per espècies silvestres) és preocupant pot arribar a afectar el 75% dels conreus per a alimentació. Alguns plaguicides (com ara els neonicotinoides, en procés de prohibició a la UE), la destrucció dels hàbitats, les malalties i el canvi climàtic estan implicats en les disminucions de les poblacions, però s’ha investigat relativament poc sobre la complexa qüestió de quins factors causen més dany.

Imatge de “Crop Pollination Exposes Honey Bees to Pesticides Which Alters Their Susceptibility to the Gut Pathogen Nosema ceranae”

En un estudi a diversos Estats dels EEUU (North Carlonia, New Jersey, Whashington, etc.), sobre pol·len transportat als ruscs per les abelles per esbrinar les combinacions de plaguicides presents. Es van detectar 35 plaguicides diferents amb concentracions altes de fungicides. En algunes mostres, els insecticides esfenvalerat i fosmet es trobaven a una concentració superior a la seva dosi letal mitjana. Tot i que els fungicides es suposen segurs per a les abelles de mel, es troba una probabilitat creixent d’infecció de nosema (Nosema apis), un fong paràsit intestinal, en les abelles que consumien pol·len amb una càrrega fungicida superior. També es va comprovar que tot i que les abelles estaven prop de camps de conreu (nabiu, nabiu, cogombre, carbassa, síndria, etc.), hi havia nombroses mostres de pol·len de plantes silvestres.

Per un altre costat, segons la primera anàlisi a gran escala als EEUU, els fungicides comuns són el factor més important relacionat amb les disminucions de les poblacions d’abellots. En un estudi en 284 localitzacions de 40 Estats dels Estats Units d’Amèrica s’empraren complexos mètodes estadístics per analitzar el paper de 24 factors diferents a l’hora d’explicar el declivi de quatre espècies d’abellots.

Com a conclusió inesperada es veié que els fungicides en general i, entre ells el clortalonil* (àmpliament emprat als EEUU), s’han mostrat com els factors o agents més importants en el declivi de les poblacions, per causa d’algun tipus d’interacció amb el nosema.

Per un altre costat, diversos estudis de laboratori semblen confirmar la hipòtesi que els fungicides agrícoles tenen efectes no desitjats en el desenvolupament del nosema a les abelles, potser per afectar a microbis digestius beneficiosos.

* 2,4,5,6-tetracloroisoftalonitril, és un fungicida d’ampli espectre, amb altres usos com protector de la fusta, plaguicida i acaricida, i per controlar bacteris i algues.

Read Full Article
Visit website
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

From the report “Effect of rate and source of zinc on yield, quality and uptake of nutrients in Indian mustard (Brassica juncea) and soil fertility“, of Sandeep Singh and Vinay Singh, published at The Indian Journal of Agricultural Sciences.

Rapeseed-mustard is the third most important oilseed crops after groundnut and soybean in India. The productivity of mustard [Brassica juncea (L.) Czernj and Coss] is quite low mainly due to sub-optimal application of fertilizers and cultivation on marginal lands under rainfed conditions.

Further, the quality of mustard oil and its cake is an important aspect affected greatly by mineral nutrition. The farmers, by and large use mainly nitrogen and phosphorus as plant nutrients in mustard cultivation and as a consequences, deficiencies of Zn and other micronutrients are increasing.

A field experiment was conducted in two consecutive rabi seasons of 2012-13 and 2013-14 at Panwari village, Agra (Uttar Pradesh) to study the effect of rate and source of zinc on productivity, quality and uptake of nutrients in Indian mustard (Brassica juncea (L.) Czern and Cosson). The experiment was laid out in randomized block design with two sources (zinc oxide and zinc sulphate) and five levels of zinc (0, 2, 4, 6 and 8 kg Zn/ha) with three replications.

The results indicated that significantly taller plants and higher number of sliquae/plant, seed and stover yields were obtained with zinc sulphate as compared to zinc oxide. The plant height, yield attributes, i.e. siliquae/plant, seeds/siliqua and test weight, seed and stover yields of mustard were significantly improved with the increase in the levels of zinc and the highest seed (19.22 q/ha) and stover (55.77 q/ha) yields were recorded with 6 kg Zn/ha.

Application of 6 kg Zn/ ha resulted in 22.2% higher seed and 24.7% stover yield than the yield obtained in the control (16.86 q/ha seed and 48.60 q/ha stover). The content and yields of protein and oil remained unaffected by sources of zinc but increased significantly with increasing Zn doses, thus mustard fertilized with 6 kg Zn/ha recorded the highest yield of protein (384.0 kg/ha) and oil (39.3%, 754.7 kg/ha). The maximum value of protein content (21.0%) was recorded with 8 kg Zn/ha.

The uptake values of N, P, K and S by mustard seed and straw were not affected with source of zinc but zinc uptake increased significantly with zinc sulphate over zinc oxide. The uptake of nutrients in mustard crop increased significantly up to 6 kg Zn/ha followed by reductions at 8 kg Zn/ha.

Nutrient status in post harvest soil was not affected with sources of zinc but improved significantly with Zn levels. The status of available N and Zn improved significantly up to 8 kg/ha, whereas P, K and S contents increase up to 4 kg Zn/ha.

Read Full Article
Visit website

Read for later

Articles marked as Favorite are saved for later viewing.
close
  • Show original
  • .
  • Share
  • .
  • Favorite
  • .
  • Email
  • .
  • Add Tags 

Separate tags by commas
To access this feature, please upgrade your account.
Start your free year
Free Preview